Devoció torrentina a la Maredeueta

0 1.190

Flors, pètals, poesies i devoció. Els pròxims dies Torrent torna a viure el dia gran de la seua patrona, la Mare de Deu dels Desamparats, que cada any compta amb mes participació de públic… però realment dónes de quan els torrentins li professen el seu amor? Quan començà la devoció a la capital de l’Horta Sud cap a la Geperudeta?

Tal i com ens contava el Cronista Vicent Beguer Esteve, “La devoció a la verge arranca des dels primers temps en què va començar a rendir-se-li culte. Ja en 1587 es va fundar la primera confraria torrentina en honor a la Mare de Déu dels Desemparats, des del principi del segle XVI se celebraven dobles en honor a la Senyora, davall esta advocació”. Des de llavors la Verge dels Desamparats ha presidit tota la vida religiosa del municipi i prompte els torrentins la van adoptar com una imatge a venerar i a qui recórrer quan alguna etapa de carestia o amenaça afectaven el municipi.

Un exemple és el que arreplega Beguer en 1860 quan dos “infeliços que serien ajusticiats pels seus delictes, el poble- recordant la seua especial protecció que la Mare de Déu exercix sobre els desvalguts- saca la imatge de l’església Arxiprestal i en dolosa processó visita  als infeliços que l’endemà van ser ajusticiats”

Un altre dels exemples que bé arreplega el cronista és el cas pel qual una important epidèmia de còlera va afectar greument la població torrentina. Estem en el segle XIX, quan en 1865 els nostres avantpassats van traure en processó de penitència i súplica a la Mare de Déu, que finalment tal com compten els testimonis de l’època, va fer el seu efecte. Així, Beguer narra que “era tanta la fe dels torrentins i tan ferms les seues pregàries que des d’eixe moment les defuncions van ser mínimes i l’epidèmia va desaparéixer als pocs dies”. El mateix fet relata Beguer, però en eixe cas amb una sequera que va afectar els nostres camps als pocs dies.

El dia 8 de maig de 1853 es va celebrar en la parròquia de l’Assumpció la festa a la Mare de Déu dels Desamparats amb tota solemnitat: la vesprada anterior primeres vespres, i el dia de la Verge al matí es va celebrar una missa amb sermó, i música interpretada per una orquestra de València. A continuació es van celebrar la tèrcia, i a la vesprada segones vespres i processó general, tot això “per intenció dels clavaris i contribuents”. En este dia els xiquets van rebre la primera comunió. La celebració de misses per intencions particulars denota l’arrelament popular d’esta devoció. D’esta manera s’inscriu en el llibre del racional d’eixe mateix any, amb data 10 de juliol, la celebració d’una “festa a la Mare de Déu dels Desamparats amb sermó, per intenció d’un devot”.

 Devoció en el segle XX

Torna la devoció i en este cas una altra epidèmia, la de grip (en el 1918. Coneguda popularment amb el nom de la cucaracha, va afectar tots els pobles de la comarca), tal com narrava en el seu dia Germà Gozalvo Chiner: “Pel carrer Sagra a la Plaça Major entra la Mare de Déu. En llarga processó de penitència i els ulls arrasats en llàgrimes, lentes, pausada, desfilaven els hòmens tots de la població, mentres les dones plorant, mussitaven pregàries pel cessament de l’epidèmia. Aquella vesprada van començar a  sentir-se els efectes sobre els atacats ja  poc cessava”.

Per este motiu “este poble, reconegut al benefici tan singular de la santíssima Verge dels Desamparats, a qui professa especialíssima devoció”, va voler donar-li gràcies celebrant un tridu de preparació a una solemne festa que es va celebrar el sis de gener de 1919. Per a l’ocasió es va arreglar l’altar major d’una manera especial. Un altra fita important en la història de la devoció popular a la Mare de Déu dels Desemparats ho constituïx la seua coronació canònica, celebrat l’any 1954. En este mateix any, el rector el senyor José González Frasquet va elevar a l’arquebisbat un escrit firmat per totes les associacions religioses de Torrent demanant el patronat de la Mare de Déu sobre esta localitat.

Sense apel·lar a la creença religiosa o no del lector, allò que és inqüestionable és el fervor popular que la imatge desperta en la nostra ciutat, fervor que ha arribat fins al dia de hui, quan la crisi econòmica afecta tants llars de la capital de l’Horta Sud. Bona mostra d’això vam poder anotar l’any passat, quan el trasllat de la imatge fins a l’ermita es va demorar en hores de poesies, declamacions i aplaudiments. Per esta raó  la Confraria  de la Mare de Deu ha avançat la seua eixida mitjana hora. (eixirà a les 21 hores).

 Imatges de la “Maredeueta” en Torrent

En totes, o pràcticament totes les esglésies locals hi ha una imatge de la Mare de Déu dels Desamparats. La de l’Arxiprestal, que ix en comptades ocasions, se suma a la de Sant Lluis Bertran, la que ix en processó. Existix també una imatge en el convent de Monte-Sió que hi ha substituït a una altra més antiga ja desapareguda que va donar la família Trenor l’any 1840. Malauradament, esta imatge va ser destruïda junt amb el convent en 1936 en ple context de la guerra civil.

Aitor Sánchez Collado

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies