Les Creus de maig i la seua connexió fallera en Torrent

0 1.189

(Recuperem l’article d’Aitor Sánchez per a Torrent al Dia que va ser publicat el 9 de maig de 2012)

Torrent va tornar a plantar les seues Creus de maig un any més. La Tradició ancestral de venerar la primavera, la flor i posteriorment la imatge de la verge va ser recuperada en la nostra ciutat per la falla Cronista Vicente Beguer Esteve, fa ja 17 anys, que es diu prompte. Des d’eixe moment fins hui hem vist multitud de creus de flor, amb moviment, amb adorns fluvials, de paperets, de globus, de pa, de càpsules de café i de tot allò inimaginable, la qual cosa demostra que el concurs està molt viu i suposa el tret d’eixida per al cicle faller. Des de finals d’abril, mentres es trien presidents o es reestructuren les juntes, els fallers aprofiten per a trencar mà i estrenar nou exercici…Però realment sabem l’origen de la Creu de maig i les seues concomitàncies amb esta festivitat en altres punts d’Espanya i del món?

 L’origen de la Creu de maig té un  origen religiós, que naix en la troballa realitzada per Santa Elena de la creu on va morir Crist, però igual que la majoria de les festes religioses, l’origen real és un motiu pagà i pareix que prové de certes celebracions romanes.

 A Torrent arriba esta tradició mediterrània i es manté viva gràcies a l’entitat del Cercle Catòlic, que no ha deixat de celebrar esta tradició des de la seua fundació i tots els anys podem veure una creu de xicotetes dimensions en la seua seu social, en l’avinguda. En els anys 70 alguns fallers de la falla Sant Roc van tindre la idea de fomentar el concurs de Creus, però no arribà a quallar dins de l’incipient i cada vegada més atibacat calendari festiu faller. A mitjan anys 90 és la falla Cronista qui reprén este concurs obert no sols a les falles, sinó a les associacions de la ciutat. Enguany s’han plantat un total de 22 creus (20 de comissions de falla i 2 associacions) que van lluir-les el passat dissabte 5 de maig en els carrers de Torrent.

 Però si anem més enllà del nostre terme municipal, comprovem que a Espanya una cinquanta de municipis celebren esta festivitat. A Còrdova, se celebra una gran festa que s’entremescla, a més de amb els patis, amb la Real Fira de maig (25 creus i 50 patis) i ja hi ha constància que en els anys vint van ser exposades les primeres en alguns patis veïnals i altres en places o carrers dels barris populars. Van ser les penyes en els anys cinquanta i seixanta les que van animar esta festivitat instal•lant-les. És a partir de 1974 quan hi ha constància que una germandat i confraria (Germandat del Natzaré) comença el muntatge d’una Creu de maig, el que dóna peu a què altres confraries seguisquen el seu exemple. Però és a Granada, on trobem una especial connexió entre esta festivitat i les falles. Com sempre, els xiquets, són la clau, el motor que donarà regna solta a ambdós festivitats tal com les coneixem hui en dia.

Connexió entre l’Origen de les Creus de maig de Granada i les falles.

En Granada, a principis del segle XX en els barris de l‘Albaicín i del Realejo els xiquets construïen xicotets altars amb una Creu, sent decorats amb mantons de Manila i diversos adorns de ceràmica, coure, etc. Una vegada muntada, els xiquets demanaven el «chavico», un tipus de “replegà” amb la que els més menuts intentaven recaptar diners per a les seues activitats i per a millorar la creu de l’any següent… No fa falta pensar molt més per a trobar el nexe d’unió amb el nostre “Cant de l’Estoreta”, activitat amb què els xiquets demanaven trastos vells per a construir les seues falles, així com la voluntat econòmica que sol•licitaven els més menuts de València per a anar millorant els seus cadafals.

 Mateixa activitat, mateixa època (principis del segle XX), que ens anteposa davant del valor primigeni infantil d’ambdós festivitats. Tant en les Creus de maig de Granada o Còrdova, com en les nostres Falles, és inqüestionable el motor de desenvolupament que suposen els xiquets com a generadors de les festes tal com la coneixem. Hem de tindre en compte el primigeni objectiu lúdic dels xiquets d’estes ciutats industrialitzades del segle XX, que realitzaven estes activitats com un joc, com una manera de prendre part de la societat, fer-se veure i sentir en el complex entramat d’estes noves ciutats… La resta de l’evolució ja la coneixen.

 Creus de maig i pel món

Però com saben, no sols se celebra esta festivitat a Espanya, ja que amb la colonització d’Amèrica es va exportar, a més de la religió, gran part de les tradicions i festivitats, moltes d’elles promocionades pels missioners espanyols i portuguesos. Per exemple, a Xile esta festa es vincula amb el món rural i és un costum que s’estén des de la Colònia Espanyola. La festa litúrgica que se celebrava el tres de maig en el calendari litúrgic universal va ser suprimida en l’última reforma al ressaltar-se l’altra festa del 14 de setembre, encara així els bisbes xilens van decidir mantindre.

 En Equador també se celebren les Festes de la Cruz, amb castells, bandes de música, menjar, etc. i a Guatemala es fan altars colorits i processons. A Paraguai, en el Dia de la Cruz s’adorna un arbre amb cistells penjats, en forma d’argolla, animals, creu i rosari. El Dia de la Cruz se celebra en El Salvador amb motiu de la fusió religiosa entre la celebració espanyola de la Santa Cruz (troballa per Santa Elena de la Creu de Crist, en època de l’Emperador Constantino), però al seu torn, també se celebra el tribut indígena a la mare terra i al déu Xipe Tótec.

 En general, tot un compendi de festivitats que ens demostra la facilitat que té el món faller de Torrent -amb les seues sinergies -per a acceptar, emmotlar i reinventar festivitats externes i incloure-les en el ADN de la pròpia festivitat fallera. Els fallers posen en marxa la seua maquinària, els seus recursos i la seua voluntat comunitària per a oferir a la ciutat un atractiu extra.

Aitor Sánchez Collado

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies